Aporofòbia

Dins el problema de l’aporofòbia trobem diverses solucions i també hi ha un infinit d’entitats, associacions
o institucions incloses per tal de pal·liar o àdhuc acabar amb el problema tant de l’aporofòbia, gent sense
sostre com el risc de pobresa.

La solució no és delegar en les organitzacions humanitàries l'assistència a aquestes persones sense sostre.
Cal una resposta ràpida. Aquestes persones necessiten atenció, acolliment i educació. Cal prendre
seriosament la igualtat i el foment des de les institucions d'una hospitalitat cosmopolita, aplicant les bones
pràctiques que es duen a terme en altres ciutats europees; és urgent potenciar una xarxa d'albergs i una
atenció personalitzada a través de programes de formació i ocupació, per exemple.

Quan parlem d’atacs directes aporofòbia molts cops amb violència hem de posar el focus sobre la víctima
i no és una víctima qualsevol ja que dins de la seva condició de marginació total encara fan veure més
marginalitat i la nul·la capacitat de protegir-se davant de cap problema a la vida. Aquestes situacions les
treballa una fundació a Madrid anomenada Hogar Sí.

“Si se quiere ofrecer una atención integral a las víctimas, la atención jurídica, psicológica y social debe
adaptarse a las características específicas de las personas sin hogar que han sufrido un delito de odio.
Adaptar los servicios de atención a víctimas supone tener en cuenta el contexto de las personas sin hogar
y tener presentes en la atención a las víctimas las circunstancias socioeconómicas y también individuales
y psicológicas que se derivan de la situación de sinhogarismo en general, y de manera específica, tras un
delito de odio por aporofobia..”- Fundación Rais, Hogar Sí.

Una concepte que a priori semblaria obvi és el posar-li nom a aquesta condició i la importància que
té ja que així és com es comença a donar visibilitat el problema. Sense un nom és considera un tema
sense importància i per tant les víctimes estan encara més invisibles davant la societat.

“La aporofobia, por lo tanto, es una realidad en la que los que están mejor situados de la sociedad
tienen una sensación de repugnancia hacia los pobres.” 

Adela Cortina, Càritas Barcelona.

A més  de posar èmfasi en l’atenció a aquestes persones de manera personalitzada i adequada,
hem pensat que es podrien crear o fomentar certes campanyes de conscienciació, per reduir
aquest fenomen. També creariem diferents cursos amb el mateix objectiu, a més d’intentar crear
un sentiment d'empatia de les persones amb suficients recursos en vers de les persones que pateixen
l’aporofòbia.