QUI DIU QUE NO ES POT?

PEL·LÍCULA: 100 METROS

Aquesta pel·lícula explica la historia real de la vida d’en Ramón Arroyo.

En Ramón té 35 anys, és un pare de família i viu per al seu treball fins que el seu cos comença a fallar i es diagnosticat d’esclerosis múltiple que és una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós sense cura. Els seu diagnòstic diu que en Ramón en poc temps serà incapaç de caminar 100 metres, però ell en comptes de deixar-se vèncer per la malaltia es proposa participar en la prova deportiva més difícil i dura del món (L’Ironman) en la qual haurà de recórrer 3,8 km nedant, 180 km en bicicleta i 42 km corrent en menys de 17 hores.  Amb l’ajuda de la seva dona i sobretot del seu sogre en Ramón comença a entrenar i a lluitar, no es posa cap límit, i demostra al món que rendir-se no és cap opció.

Considerem que la pel·lícula és un clar exemple de resiliència que és la capacitat que té una persona de d’adaptar-se i superar una adversitat, ja que lluita contra una malaltia que no té cura i demostra al món que no s’han de posar límits ni rendir-se mai.

Tràiler oficial pel·lícula: 100 METROS

CANÇO:MILEY CYRUS-THE CLIMB

I can almost see it
That dream I'm dreaming
But there's a voice inside my head
Saying: You'll never reach it
Every step I'm taking
Every move I make feels
Lost with no direction
My faith is shaking
But I, I gotta keep trying
Gotta keep my head held high
There's always gonna be another mountain
I'm always gonna wanna make it move
Always gonna be an uphill battle
Sometimes I'm gonna have to lose
Ain't about how fast I get there
Ain't about what's waiting on the other side
It's the climb

The struggles I'm facing

The chances I'm taking
Sometimes might knock me down
But, no, I'm not breaking
I may not know it
But these are the moments that
I'm gonna remember most, yeah
Just gotta keep going
And I, I gotta be strong
Just keep pushing on
'Cause
There's always gonna be another mountain
I'm always gonna wanna make it move
Always gonna be an uphill battle
And sometimes I'm gonna have to lose
Ain't about how fast I get there
Ain't about what's waiting on the other side
It's the climb
There's always gonna be another mountain
I'm always gonna wanna make it move
Always gonna be an uphill battle
Sometimes you're gonna have to lose
Ain't about how fast I get there
Ain't about what's waiting on the other side
It's the climb, yeah
Keep on moving
Keep climbing
Keep the faith, baby
It's all about, it's all about the climb
Keep the faith
Keep your faith

La cançó va se publicada l'any 2009.

Parla de la capacitat de superació i per seguir endavant enfront dels obstacles que s'et presentin al camí i de la importància d'aquest camí




Quemar las naves

Abans de l'any 335 A.C., a l'arribar a la costa Fenícia, Alexandre el Gran va haver d'enfrontar una de les seves més grans batalles.

A l'desembarcar, va comprendre que els soldats enemics superaven en quantitat, tres vegades més gran, al seu gran exèrcit.

Els seus homes estaven atemorits i no trobaven motivació per enfrontar la lluita; havien perdut la fe i es donaven per derrotats. La por havia acabat amb aquells guerrers invencibles.

Quan Alexandre el Gran hi va haver desembarcat a tots els seus homes a la costa enemiga, va donar l'ordre que fossin cremades totes les seves naus.

Mentre els vaixells es consumien en flames i s'enfonsaven al mar, va reunir als seus homes i els va dir: Observin com es cremen els vaixells ... aquesta és l'única raó per la qual hem de vèncer, ja que si no guanyem no podem tornar als nostres llars i cap de nosaltres podrà reunir-se amb la seva família novament, ni podrà abandonar aquesta terra que avui menyspreem. Hem de sortir victoriosos en aquesta batalla, ja que només hi ha un camí de tornada i és per mar ...

"Cavallers, quan tornem a casa, ho farem de l'única manera possible, en els vaixells dels nostres enemics": Quantes vegades la manca de fe, la por i la inseguretat, l'estar lligat al que segur ens priva d'aconseguir nous èxits, ens fa renunciar als canvis, ens fa renunciar als somnis, ens fa negar els anhels i les metes que estan gravades en el més profund dels nostres cors.

L'exèrcit d'Alexandre el Gran va vèncer en aquella batalla, tornant a la seva terra a bord dels vaixells conquerits a l'enemic.

Quantes vegades la seguretat de posseir alguna cosa ens fa renunciar a la possibilitat d'aconseguir molt més; quantes vegades el que tenim fàcilment al nostre abast ens impedeix créixer, fent que la seguretat es converteixi en mediocritat, en fracàs, en monotonia. Hem de saber que perseverant tot pot aconseguir. Que l'amor i la fe ens donen la força necessària per obrar miracles en les nostres vides si ho desitgem. Que les persones perseverants inicien el seu èxit on altres acaben per fracassar. Que cap camí és massa per a un home que avança decidit i sense presses, tenint clar els seus objectius i aixi ho aprenem en aquest relat breu.

Biografia

Albert Espinosa i Puig va néixer a Barcelona, ​​el 5 de novembre de 1973. A l'edat de 13 anys li va ser diagnosticat un osteosarcoma pel qual van haver d'amputar una cama. Va patir metàstasi i també va ser necessària l'extirpació d'un pulmó (16 anys) i part de l'fetge (18 anys). En total, va passar deu anys en hospitals, i aquesta experiència vital li serviria d'inspiració per a algunes de les seves obres teatrals i literàries i guions de cinema i televisió.